{"id":10132,"date":"2021-09-14T12:35:30","date_gmt":"2021-09-14T10:35:30","guid":{"rendered":"https:\/\/gestaltcatalunya.com\/girona\/?page_id=10132"},"modified":"2026-04-08T12:02:52","modified_gmt":"2026-04-08T10:02:52","slug":"confinament-i-gestalt","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/confinament-i-gestalt\/","title":{"rendered":"Confinament i Gestalt"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\n\t\n\t\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\n\t \t
Article sobre confinament i gestalt<\/span><\/h5>\n\t \n\n\t \t \t

Confinament i Gestalt<\/h1>\n\t \t <\/div>\n\t \t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\n\t \t
entrevista tractant el tema confinament i gestalt<\/span><\/h6>\n\t \n\n\t \t \t

Confinament i Gestalt: Hi ha una part de nosaltres que no tornar\u00e0 a ser igual\"<\/h2>\n\t \t <\/div>\n\t \t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Entrevista a Helena Bellod per Magda Castillo.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u201cHi haur\u00e0 una part de nosaltres que no tornar\u00e0 a ser igual\u201d<\/p>

El primer dels caf\u00e8s, en aquest cas virtual, \u00e9s amb l\u2019Helena Bellod, psic\u00f2loga sanit\u00e0ria, terapeuta Gestalt i directora de Gestalt Kairos. Hem parlat sobre el confinament i com pot afectar-nos des d\u2019una mirada gest\u00e0ltica; un tipus de ter\u00e0pia humanista i hol\u00edstica que t\u00e9 els seus inicis als anys quaranta i cinquanta. Gr\u00e0cies Helena per aquesta estona compartida, jo tampoc ser\u00e9 la mateixa despr\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>

– Des d\u2019una mirada gest\u00e0ltica, com ens pot afectar el confinament?<\/p>

Amb la Ter\u00e0pia Gestalt parlem de tres tipus d\u2019adonar-se. L\u2019adonar-se intern \u00e9s el que passa de la pell cap a dins, com serien totes les reacciones fisiol\u00f2giques i emocions que jo puc sentir: em costa respirar i sento por. L’adonar-se extern \u00e9s tot el que \u00e9s obvi, evident, el que passa de pell cap a fora i que tots podem veure: el full \u00e9s de color blanc. I finalment, hi ha l\u2019adonar-se fantasia, que inclou tots els pensaments, prejudicis, els nostres records, la capacitat d’anar al passat, al futur; la capacitat d’imaginar-nos coses i situacions.<\/p>

En aquest per\u00edode de confinament, el que veig que est\u00e0 succeint per les ter\u00e0pies que fem \u00e9s que la gent acostuma a anar-se’n a la fantasia, imaginant-se un futur incert. Imaginar-nos com ser\u00e0 el futur quan realment no ho sabem provoca una sensaci\u00f3 de no control. Des de la fantasia, molta gent tendeix a anar cap a la cat\u00e0strofe: no tindr\u00e9 feina, no s\u00e9 com pagar\u00e9 el lloguer… Tot pot formar part de la realitat i, alhora, moltes coses que ens imaginem no estan passant.<\/p>

– Qu\u00e8 ens pot ajudar en aquests casos?<\/strong><\/p>

El que ens pot ajudar \u00e9s atendre les nostres sensacions internes, les nostres emocions; donar-los l’espai i buscar la manera de regular-nos amb el que necessitem del nostre entorn. Atenent all\u00f2 del que s\u00ed que ens podem ocupar aqu\u00ed i ara, confinats a casa o treballant, depenent de la situaci\u00f3 de cadasc\u00fa. \u00c9s a dir, diferenciar quan ens pre-ocupem i quan ens ocupem; ja que tenim molta tend\u00e8ncia a trav\u00e9s de la fantasia a pre-ocupar-nos de q\u00fcestions de les quals no ens en podem ocupar.<\/p>

– Estar informades de quina manera ens ajuda?<\/strong><\/p>

Segons la persona. Hi ha certs tipus de personalitat que mantenir-se informat els calma. A d\u2019altres els augmenta l’angoixa. Aqu\u00ed caldria veure quin efecte t\u00e9 en mi, ja que no hi ha una sola manera de fer-ho. Jo mateixa miro les not\u00edcies al mat\u00ed i a l’hora de dinar i s\u00f3n els meus moments; si no ho faig, em genera angoixa perqu\u00e8 necessito saber qu\u00e8 est\u00e0 passant o cap on est\u00e0 evolucionant tot una mica. Hi haur\u00e0 persones a qui aix\u00f2 els far\u00e0 m\u00e9s mal que b\u00e9. Si el fet d’estar veient les not\u00edcies fa que se’m dispari encara m\u00e9s la fantasia i implica que em desconnecti del que sento i del meu entorn -que \u00e9s del que s\u00ed que puc ocupar-me- la recomanaci\u00f3 seria deixar de mirar les not\u00edcies o no mirar-les tant.<\/p>

– El temps present sembla que es fa m\u00e9s present?<\/strong><\/p>

No estem acostumats a viure en el present. De fet el present \u00e9s poder atendre el que hi ha en el meu ambient aqu\u00ed i ara, a casa meva. Aix\u00f2 \u00e9s pres\u00e8ncia. Puc atendre les meves necessitats internes i puc atendre a la persona que tingui al costat; per\u00f2 no m\u00e9s. I aix\u00f2 ens ho acota i \u00e9s del que parla la Ter\u00e0pia Gestalt al cap i a la fi.<\/p>

“El present \u00e9s poder atendre el que hi ha en el meu ambient aqu\u00ed i ara, a casa meva”.<\/strong><\/p>

– I el tema de mantenir les rutines?<\/strong><\/p>

A mi aix\u00f2 m’ha atabalat molt; he rebut socialment una demanda de \u201cseguiu actius\u201d. Seguiu la rutina: ara classes de ioga, ara classes de no s\u00e9 qu\u00e8, ara aprofita per fer aquest curs o l\u2019altre. Per mi ha sigut un bombardeig que m’ha atabalat m\u00e9s que el confinament en si. M\u2019ha sobtat veure incl\u00fas les not\u00edcies fent publicitat de totes les coses que s\u2019ofereixen. Quin introjecte social, quina idea de fons ens estan donant? Seria veure’l. Qu\u00e8 fa que no pugui estar tranquil\u00b7la, relaxada i descansant?<\/p>

– El ritme de vida ens porta a fer.<\/strong><\/p>

S\u00ed. I el missatge de fons que m’ha arribat \u00e9s com una dificultat total de l’autoregulaci\u00f3 de cadasc\u00fa. El que est\u00e0 fent est\u00e0 atabalat perqu\u00e8 est\u00e0 fent a m\u00e9s no poder i en ser tot telem\u00e0ticament, encara cansa m\u00e9s. I el que no est\u00e0 fent s’est\u00e0 sentint malament per no fer. Sembla que fem el que fem estar\u00e0 malament. \u00c9s un desgast incre\u00efble.<\/p>

– “Tinc moltes altres coses a fer\u201d.<\/strong><\/p>

S\u00ed, i \u201cm\u00e9s importants\u201d. Aix\u00f2 ens hauria de convidar que hi hagi un canvi de consci\u00e8ncia; si fos global seria fant\u00e0stic, per\u00f2 sobretot individualment. – Realment \u00e9s aix\u00f2 el que vull? M\u2019agrada com estava vivint fins ara? Qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que veritablement trobo a faltar?<\/p>

– Persones que no estan acostumades a estar amb un\/a mateixa ni tenen consci\u00e8ncia de les seves necessitats, quin m\u00f3n que s’obra, no?<\/strong><\/p>

S\u00ed, \u00e9s una oportunitat per comen\u00e7ar-se a mirar al mirall. Hi ha gent que est\u00e0 acostumada a estar tot el dia fora i aquest confinament els est\u00e0 portant a llocs que no estan acostumats a freq\u00fcentar.<\/p>

– I com es fa aix\u00f2 si no m\u2019ho han ensenyat mai? Com em miro a mi?<\/strong><\/p>

Jo sempre parteixo de la base de saber-se avorrir i, des d’all\u00e0, poder crear. Des de l\u2019avorriment pot n\u00e9ixer alguna cosa nova en mi, una necessitat. Aprendre a estar amb mi no vol dir estar sola, donant voltes al cervell, plantejant-me constantment qui s\u00f3c, qu\u00e8 faig aqu\u00ed i fer-me preguntes existencials. Seria m\u00e9s aviat poder escoltar quina \u00e9s la necessitat de cada moment i anar-la regulant. Si ara estic sola i em ve de gust descansar deu minuts, descanso. Si em ve de gust escriure, escric. Si em ve de gust beure aigua, bec aigua. Si vull pintar, pinto. Poder anar escoltant en cada moment qu\u00e8 em ve de gust; per\u00f2 per poder arribar aqu\u00ed cal sortir de l\u2019autom\u00e0tic. Aquest autom\u00e0tic de fer coses que hem intentat seguir amb el confinament. Hi ha d’haver un punt on jo m\u2019avorreixo. Un moment on pugui dir: i ara qu\u00e8 faig? Quan caiem en aquesta des\u00eddia tendim a torturar-nos i a dir-nos coses de l’estil: no saps estar sola. Tot aix\u00f2 s’ha de poder transitar, perqu\u00e8 despr\u00e9s en surtin coses noves. D’aquest buit, d’aquest avorriment, d’aquest “no s\u00e9 qu\u00e8 vull”. Per saber qu\u00e8 vull primer he de poder contactar amb el no saber i sortir de l\u2019autom\u00e0tic.<\/p>

Per saber qu\u00e8 vull primer he de poder contactar amb el no saber i sortir de l\u2019autom\u00e0tic.<\/p>

– Un autom\u00e0tic molt lligat al futur?<\/strong><\/p>

I al record d\u2019all\u00f2 que m’agradava i crec que m’agrada i no he actualitzat. Si cada dia a les set anava a fer ioga, ara me’n vaig a fer ioga perqu\u00e8 m’agradava; i potser avui no em ve de gust. Seria sa poder-ho afinar una mica m\u00e9s. No basar-nos en el record de qui \u00e9rem, sin\u00f3 poder-nos actualitzar; ja que a cada moment som una persona diferent.<\/p>

– \u00c9s una oportunitat per estar m\u00e9s en contacte amb la por o la tristesa?<\/strong><\/p>

S\u00ed. La por, la tristesa i la r\u00e0bia s\u00f3n tres emocions que socialment no estan ben vistes. Ara comen\u00e7a a haver-hi una mica d\u2019educaci\u00f3 emocional i comen\u00e7a a haver-hi una mica m\u00e9s d’espai per totes aquestes emocions; per\u00f2 d’entrada no estan ben vistes. Aleshores \u00e9s molt f\u00e0cil que hi hagi una idea, un introjecte o una creen\u00e7a de fons, que des de petits i socialment ens estigui dient que la tristesa no serveix per a res; o que no tingui por, \u201cperqu\u00e8 no passa res\u201d. Traient import\u00e0ncia al que realment ens est\u00e0 passant. Si mirem una mica l’etimologia de la paraula emoci\u00f3 ve de e-motion, que vol dir energia en moviment. Aleshores, d’alguna manera, l’emoci\u00f3 \u00e9s el nostre impuls a la vida.<\/p>

– Com podem aprendre a gestionar aquestes emocions?<\/strong><\/p>

Per a mi \u00e9s molt important poder entendre que l’emoci\u00f3 t\u00e9 un proc\u00e9s; que comen\u00e7a i acaba. Que no \u00e9s infinit. Moltes vegades tenim la fantasia que si entro en la tristesa ser\u00e0 infinita, que si entro amb la por entrar\u00e9 en un p\u00e0nic que no podr\u00e9 sostenir, que si contacto amb la r\u00e0bia quasi que puc matar alg\u00fa. Tota emoci\u00f3 t\u00e9 un proc\u00e9s en qu\u00e8 puja i baixa. Fa com una campana de Gauss. Poder expressar aquestes emocions permet que la corba es pugui donar; que pugi i que baixi l’emoci\u00f3 per tornar a la zona zero, de buit, fins que vingui una altra cosa. Hi ha molta gent que es pensa que all\u00f2 que realment ens fa mal \u00e9s l’emoci\u00f3 en si i no \u00e9s aix\u00ed. L’emoci\u00f3 quan pot sortir \u00e9s alliberadora. El que ens fa mal de veritat \u00e9s la resist\u00e8ncia que posem a sentir-la. Entrem en una lluita, i aquesta resist\u00e8ncia de no voler sentir-la \u00e9s el que realment ens fa mal. I confonem aquest dolor de la resist\u00e8ncia amb l\u2019emoci\u00f3. La idea seria poder-li fer lloc. Si em ve una emoci\u00f3 i tinc ganes de plorar, ploro. Expresso la tristesa, l’escric, la crido, el que necessiti fins que pugui fer el seu proc\u00e9s i pugui sorgir una altra cosa. Si no, em quedo amb aquesta resist\u00e8ncia, fent for\u00e7a, i \u00e9s un desgast d’energia molt important; que \u00e9s quan comen\u00e7o a no dormir b\u00e9, a no sentir-me b\u00e9 o a tenir mol\u00e8sties al cos.<\/p>

L’emoci\u00f3 quan pot sortir \u00e9s alliberadora. El que ens fa mal de veritat \u00e9s la resist\u00e8ncia que posem a sentir-la.<\/p>

– I quin paper juga l’altre en tot aix\u00f2?<\/strong><\/p>

Com a mare, per exemple, no em negar\u00e9 les ganes de plorar. Des de l’adulta que soc puc dir-li al meu fill que em sento trista per \u201cx\u201d motius i que necessito plorar. \u00c9s important deixar-li clar que no \u00e9s culpa seva; perqu\u00e8 els infants tendeixen a fer-se responsables i sentir-se culpables del que els passa als pares\/mares. Com l\u2019adulta que soc me’n puc fer c\u00e0rrec i no \u00e9s una cosa que ell hagi de recollir ni tan sols abra\u00e7ar-me; \u00e9s feina meva.<\/p>

En l\u2019\u00e0mbit de parella, \u00e9s un canvi de m\u00f3n. Venim d’unes rutines i d’uns pactes expl\u00edcits i impl\u00edcits que fins ara m\u00e9s o menys ens han anat funcionant; depenent de la parella. Ara aix\u00f2 \u00e9s una actualitzaci\u00f3. \u00c9s un tornar a comen\u00e7ar, un reset; perqu\u00e8 les teves rutines i les de l’altre han canviat totalment i segurament les teves necessitats i les de l’altre tamb\u00e9 ho han fet. Per a mi el m\u00e9s important \u00e9s poder explicitar tots els pactes que hi ha impl\u00edcits; posar-los a sobre la taula. Qu\u00e8 s’est\u00e0 donant per fet, com s\u2019est\u00e0 funcionant. Per exemple, si la mare sempre \u00e9s qui arriba a les nou del vespre i el pare \u00e9s el qui s’encarrega del sopar; ara que la mare no est\u00e0 arribant a les nou perqu\u00e8 no pot sortir de casa, ho haurem d’actualitzar. \u00c9s un exemple molt pr\u00e0ctic, per\u00f2 tamb\u00e9 seria en l’\u00e0mbit emocional i afectiu. Quin espai ens estem donant com a parella i quin espai ens don\u00e0vem abans? Seria anar actualitzant-nos, explicitant aquests pactes impl\u00edcits que tenim.<\/p>

– \u00c9s una oportunitat d’autoresponsabilitzar-te? Sembla que tenim menys excuses<\/strong>.<\/p>

S\u00ed. I alhora cadasc\u00fa trobar\u00e0 el seu mecanisme o ajust per no fer-ho. Des de la Gestalt parlem d\u2019ajustos o mecanismes que ens ajuden a sobreviure. S\u00f3n maneres que tenim de contactar i, a la vegada, evitar el contacte. En funci\u00f3 del moment i de la situaci\u00f3 que vivim ser\u00e0 m\u00e9s o menys adaptatiu.<\/p>

Per exemple, hi haur\u00e0 gent que ho projectar\u00e0 cap a fora i els ser\u00e0 molt f\u00e0cil enfadar-se amb el seu cap perqu\u00e8 hauria d’haver fet all\u00f2 i no aix\u00f2, amb els del govern o amb la seva mare perqu\u00e8 l’est\u00e0 trucant cada dia.<\/p>

Tot plegat pot ser una manera de desviar i no actualitzar qu\u00e8 \u00e9s el que necessito jo a cada moment; per evitar contactar amb aquest buit o amb aquest avorriment que parl\u00e0vem; amb aquestes emocions que no ens s\u00f3n agradables i que alhora s\u00f3n molt necess\u00e0ries. Aix\u00ed evitem autorresponsabilitzar-nos del que ens passa.<\/p>

– En qu\u00e8 consisteixen aquests ajustos i com ens poden ajudar?<\/strong><\/p>

Els introjectes s\u00f3n idees o creences que m’he tragat sense digerir des de ben petita i dels quals no en s\u00f3c conscient. L’important \u00e9s que els puguem fer conscients. Quan parlava que hi ha una sobreactivitat f\u00e0cilment de rerefons estigui actuant la creen\u00e7a que se’t valora pel que fas i no pel que ets. Aix\u00f2 no ens est\u00e0 ajudant perqu\u00e8 arribar\u00e0 un punt en qu\u00e8 el meu cos i jo petarem. Hi ha moments en qu\u00e8 necessito simplement no fer res. Alhora els introjectes ens ajuden a viure d’una manera adaptativa socialment. \u00c9s la manera com jo percebo i aprenc del m\u00f3n i de l’altre; l’educaci\u00f3, els cursos que fem, tot est\u00e0 format per introjectes. El fet que jo vagi pel carrer i em pari amb el sem\u00e0for en vermell \u00e9s una creen\u00e7a, una idea que m’ajuda a adaptar-me en aquest m\u00f3n social. Ara estem vivint un canvi important. I moltes creences que fins ara ens funcionaven pot ser que a trav\u00e9s del confinament ens deixin de funcionar. \u00c9s important anar posant consci\u00e8ncia a quines s\u00f3n aquestes creences de fons que estan actuant en mi per poder-les deixar anar o poder-les agafar en cas que em serveixin.<\/p>

Un altre mecanisme o ajust \u00e9s la projecci\u00f3; que \u00e9s posar en l’altre el que jo no s\u00e9 acceptar de mi, sigui agradable o desagradable. Amb la situaci\u00f3 actual la projecci\u00f3 ens pot ajudar molt a empatitzar amb l’altre. A projectar com es deu estar sentint una persona, qu\u00e8 pot necessitar i, des d’aqu\u00ed, ajudar-nos a tenir una mica m\u00e9s de consci\u00e8ncia social i poder-nos acompanyar.<\/p>

Un altre mecanisme o ajust \u00e9s la retroflexi\u00f3. \u00c9s energia que hauria d’anar cap a fora i acaba anant cap a mi mateixa: l’energia no desapareix sin\u00f3 que es transforma. Estic molt enfadada i en lloc d’expressar-li a la persona all\u00f2 que m’ha passat, m’ho trago i em quedo amb aquest run-run que m’acaba produint mal de panxa o mal de cap. La retroflexi\u00f3, en aquests moments i sobretot en una relaci\u00f3 de parella, pot ser nefasta. \u00c9s important que pugui exterioritzar el que sento. I tampoc puc estar tot el dia, vint-i-quatre hores, fent-ho. \u00c9s important que hi hagi una regulaci\u00f3. El que ens permet la retroflexi\u00f3 \u00e9s la capacitat de retirar-nos, la capacitat d’estar amb nosaltres mateixos, de reflexionar, de mastegar i digerir el que m’est\u00e0 passant. I tamb\u00e9 \u00e9s una font de creativitat.<\/p>

Trobem tamb\u00e9 la insensibilitzaci\u00f3: deixo de sentir el que est\u00e0 passant al meu cos, la necessitat que tinc i \u201ctiro milles\u201d. En aquests moments, \u00e9s molt necessari saber qu\u00e8 necessito per poder anar actualitzant aquest confinament i no disparar la fantasia. Insensibilitzar-me pot jugar-me en contra i pot ser un mecanisme d’evitaci\u00f3 de contacte. Per\u00f2 en canvi per un metge que est\u00e0 a primera l\u00ednia pot ser molt \u00fatil, ja que no pot dedicar-se tot el dia a plorar les morts; s’ha d’insensibilitzar i l’ajuda. O en una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia o de risc ens pot ajudar a sobreviure, individualment i com a esp\u00e8cie.<\/p>

– Tema delicat. Com s’interromp el proc\u00e9s de dol quan no hi pots ser f\u00edsicament?<\/strong><\/p>

S\u2019activa la fase de la negaci\u00f3; \u201csi no ho veig, no ho crec,\u201d que ja forma part d’una fase del dol. Si a sobre \u00e9s amb aquesta dist\u00e0ncia, no puc acomiadar-me i no puc vivenciar com est\u00e0 marxant aquesta persona \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que em quedi all\u00e0 enganxat. S\u00e9 que la persona est\u00e0 a l’hospital, que no est\u00e0 b\u00e9, que s’ha mort. Ho s\u00e9 per\u00f2 no ho he vist, no ho he palpat, no ho he viscut. I aqu\u00ed es pot tallar el proc\u00e9s. Gaireb\u00e9 quedo en un estat de xoc de no voler-m’ho creure; una negaci\u00f3 m\u00e9s persistent. L\u2019emoci\u00f3 es queda flotant. \u00c9s aconsellable en aquests casos poder fer un ritual de comiat per aquella persona. Amb fotos, escrits, amb coses d’aquella persona, amb el que cadasc\u00fa senti. I, quan es pugui, acostar-nos a tot el que seria el tanatori i recollir les cendres o el que sigui. I all\u00e0, acabar-ho de tancar, quan es pugui, com una cosa m\u00e9s palpable. Els rituals v\u00e9nen de les cultures m\u00e9s antigues i no ho feien en va. \u00c9s una manera d’acompanyar-nos.<\/p>

– Hi ha persones que estan fent el dol i el ritual per\u00f2 que no ho poden compartir. Com encaixa aqu\u00ed la solitud?<\/strong><\/p>

\u00c9s molt important en el proc\u00e9s del dol poder situar una l\u00ednia temporal. Potser no tant a l’inici, quan estem m\u00e9s en xoc i negaci\u00f3. Per\u00f2 s\u00ed quan van passant els dies. En aquests casos es podria escriure una carta a la persona que ha marxat. I \u00e9s molt important que aquesta carta li llegeixi a alg\u00fa que m’estigui validant l’experi\u00e8ncia; perqu\u00e8 a vegades quan sentim i estem en estats emocionals tan b\u00e8sties \u00e9s molt important que hi hagi un testimoni que ho validi. \u00c9s el que m’ajuda a veure que aix\u00f2 comen\u00e7a i acaba. M’ajuda a veure que aix\u00f2 est\u00e0 passant. Escriure una carta a aquesta persona, llegir-li a alg\u00fa perqu\u00e8 aquesta persona ja no hi \u00e9s o mirar de tenir contacte encara que sigui online o per tel\u00e8fon i parlar d’aquesta persona; de tot el que recordo, tot el que vam viure, tot el que vam sentir. I si \u00e9s amb alg\u00fa que tamb\u00e9 la coneixia, millor.<\/p>

Hi ha detalls que mostren que d’alguna manera emocionalment ens hem quedat all\u00e0: parlar com si la persona encara exist\u00eds o el fet de mantenir l’habitaci\u00f3 com si encara hi fos. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important que fem coses que tinguin un principi i un fi.<\/p>

– Quin sentiment contradictori. P\u00e8rdues, persones desbordades a primera l\u00ednia i una oportunitat \u00fanica per poder estar amb nosaltres.<\/strong><\/p>

Es poden integrar les dues parts. Hi ha gent que est\u00e0 perdent familiars, gent que est\u00e0 morint, persones triplicant els seus horaris de feina i que se l\u2019estan jugant cada dia. Tot aix\u00f2 \u00e9s una realitat que est\u00e0 passant i una altra \u00e9s aprendre a valorar les coses, sentir-se agra\u00efda.<\/p>

– Canviaran els valors?<\/strong><\/p>

La primera setmana del confinament f\u00e8iem moltes bromes, tot eren memes. Ara que ja portem m\u00e9s setmanes aix\u00f2 no est\u00e0 passant. Hem passat de fer bromes, d\u2019un sentiment gaireb\u00e9 d’alliberaci\u00f3 i celebrar tenir temps, a una sensaci\u00f3 m\u00e9s d\u2019angoixa, d’incertesa, de “qu\u00e8 passar\u00e0”.<\/p>

Crec que encara ens falta alguna fase m\u00e9s per viure per\u00f2 penso que estem vivint un proc\u00e9s de dol social, de comiat de moltes coses. No tan sols de la meva rutina, sin\u00f3 de la vida que duia fins ara. De com era la meva manera de pensar, d’enfocar. Estic segura que els valors de moltes persones estan canviant. Almenys a mi m’est\u00e0 passant. Necessitava un sou m\u00ednim de \u201cx\u201d diners per poder sobreviure i ara veig que amb molt menys puc viure. I me n\u2019adono com ens podem omplir el cap de coses creient que les necessitem quan realment, quan ens toca estar amb nosaltres, veiem que hi ha alguna cosa que canvia profundament. Ja no poso tant la mirada a fora sin\u00f3 a dins. Qu\u00e8 necessito jo realment? Ara sembla que si podem sortir a la terrassa i que ens toqui una mica el sol sigui mitja vida, quan abans poca gent ho valorava; no ens permet\u00edem l’espai perqu\u00e8 aix\u00f2 pass\u00e9s, valorant les petites grans coses de la vida.<\/p>

Ens falta alguna fase m\u00e9s per viure per\u00f2 penso que estem vivint un proc\u00e9s de dol social, de comiat de moltes coses.<\/p>

– Dins d’aquest canvi de valors i d\u2019introspecci\u00f3 que coment\u00e0vem, heu obert la porta a les recomanacions liter\u00e0ries i de pel\u00b7l\u00edcules.<\/strong><\/p>

S\u00ed. Des de l’escola hem fet tot un apartat de bibliografia amb uns quants llibres que entre tots hem recopilat i que creiem que poden ser interessants per ara, abans o despr\u00e9s del confinament. Amb la filmografia igual. Hem fet un llistat de pel\u00b7l\u00edcules que parlen de diferents tipus de trastorns i on es pugui veure com \u00e9s cada un d\u2019ells; perqu\u00e8 hi ha molta gent que no sap com es manifesten els trastorns. D\u2019altres tracten de LGTBIQ i d\u2019altres tem\u00e0tiques en aquesta l\u00ednia d’expansi\u00f3 de consci\u00e8ncia.<\/p>

– Reprenent el tema de la solitud, tant individual com social, creus que el fet de tenir contacte hum\u00e0 marca la difer\u00e8ncia d’un confinament?<\/strong><\/p>

Fruit d’aquesta societat capitalista\/individualista, hi ha la creen\u00e7a que ho hem de fer tots sols. \u201cHem de ser autosuficients\u201d, i aix\u00f2 \u00e9s humanament impossible. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s social per excel\u00b7l\u00e8ncia i igual que el cos necessita nutrients per alimentar-se, les emocions necessiten relacions de qualitat. Quan a la Gestalt parlem de sostenir-se, no vol dir que haguem de passar-ho sols. Parlem de la capacitat que tinc jo de poder estar en aquest present i atendre’l. Atendre l’emoci\u00f3 amb el que tinc en el meu entorn m\u00e9s immediat. No \u00e9s tant em deixo sol i me\u2019n vaig a \u201cdestrossar\u201d emocionalment. Si puc trucar alg\u00fa i fer-m\u2019ho m\u00e9s f\u00e0cil tamb\u00e9 m’estic autosostenint; que no vol dir que ho hagi d’exigir, per\u00f2 s\u00ed que ho puc demanar. A vegades estan disponibles, d\u2019altres no.<\/p>

Igual que el cos necessita nutrients per alimentar-se, les emocions necessiten relacions de qualitat.<\/p>

– Existeixo perqu\u00e8 hi ha l’altre que em fa existir. I ara mateix si no fos per la pantalla no tindria contacte. Som \u00e9ssers s\u00faper socials i la situaci\u00f3 ens porta a la polaritat.<\/strong><\/p>

Som \u00e9ssers molt socials i perqu\u00e8 hi hagi contacte hi ha d’haver retirada. Aix\u00f2 \u00e9s inherent en el proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3. Si no, entrem en un proc\u00e9s de conflu\u00e8ncia on jo em perdo amb l’altre; on conflueixo amb el social, amb la paranoia, i ja no vull parlar amb ning\u00fa encara que sigui a cinc metres. Per jo poder estar en contacte amb tu, hi ha una part de mi que deixa d\u2019estar en contacte amb mi. I necessito aquesta retirada de tornar a mi per despr\u00e9s poder tornar a contactar amb tu. Ara mateix, hi ha molta gent que s’est\u00e0 trobant en una retirada totalment for\u00e7osa, que per una part ens pot ajudar a ser m\u00e9s creatius, capa\u00e7os d’escoltar-nos, de reflexionar, d’estar amb nosaltres, i alhora; si es prolonga en el temps, dep\u00e8n de com sigui la persona, pot portar m\u00e9s problemes emocionals; trobar que ens faci fins i tot por sortir al carrer o contactar amb gent amb qui abans parlava cada dia a l\u2019ascensor. \u00c9s important que puguem anar regulant en quin moment necessito contacte i en quin moment no. Posar la mirada al meu adonar-me intern, una vegada m\u00e9s, per veure qu\u00e8 \u00e9s el que necessito i no quedar-me a\u00efllat. La retirada ha d\u2019existir perqu\u00e8 el contacte sigui sa. \u00c9s important que puguem seguir mantenint el contacte-retirada encara que sigui a trav\u00e9s d’una pantalla, regulant els espais, no obligant-me ni for\u00e7ar-me.<\/p>

\u00c9s important que puguem seguir mantenint el contacte-retirada encara que sigui a trav\u00e9s d’una pantalla, regulant els espais, no obligant-me ni for\u00e7ar-me.<\/p>

– Mantenir-se en aquest contacte-retirada amb els amics i la fam\u00edlia seria una manera per fer el confinament m\u00e9s portador?<\/strong><\/p>

Que puguem parlar amb els amics i la fam\u00edlia, sense for\u00e7ar-nos, est\u00e0 molt b\u00e9. El m\u00e9s important per a mi \u00e9s que puguem parlar amb alg\u00fa a qui jo anomeno “un bon amic\/amiga”. Alg\u00fa amb qui pugui parlar de veritat, des del cor; en contacte directe amb \u201cel que hi ha\u201d. Alg\u00fa amb qui em pugui obrir realment. Que em senti escoltada, sostinguda, acompanyada.<\/p>

– Ja per acabar, creus que tornarem a estar igual despr\u00e9s del confinament?<\/strong><\/p>

Crec que dep\u00e8n del proc\u00e9s que hagi fet cadasc\u00fa. Un metge que ha estat tretze hores treballant amb tota la por de poder-se contagiar perqu\u00e8 no t\u00e9 els recursos necessaris per protegir-se es plantejar\u00e0 moltes coses despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2. I els que hem tingut la sort d’estar a casa, podent-nos sentir una mica m\u00e9s i plantejant-nos preguntes m\u00e9s existencials i m\u00e9s profundes, tamb\u00e9 hi haur\u00e0 una part de nosaltres que no tornar\u00e0 a ser igual. Tamb\u00e9 s\u00e9 que som molt de costums i que f\u00e0cilment quan s\u2019acabi el confinament l’autom\u00e0tic sortir\u00e0. L’ego vol sobreviure igual que la nostra ess\u00e8ncia i \u00e9s una feina que haurem de fer entre tots. Fa vint anys qui es pensava que reciclar\u00edem a totes les cases? A poc a poc ho hem anat fent. Vull confiar que aix\u00f2 pugui passar tamb\u00e9 despr\u00e9s del confinament.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Entrevista de Magda Castillo a Helena Bellod, Psic\u00f2loga Sanitaria i Terapeuta Gestalt, Membre titular, supervisor i didacta de la AETG, directora de Gestalt Kairos i Psicoter\u00e0pia i Formaci\u00f3 Girona.<\/p>

Per m\u00e9s caf\u00e8s amb la Magda:<\/p>

https:\/\/www.magdacastillo.com\/fem-un-cafe<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tInstagram<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tFacebook<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tYoutube<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tLinkedin<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Article sobre confinament i gestalt Confinament i Gestalt entrevista tractant el tema confinament i gestalt Confinament i Gestalt: Hi ha una part de nosaltres que no tornar\u00e0 a ser igual” Entrevista a Helena Bellod per Magda Castillo. \u201cHi haur\u00e0 una part de nosaltres que no tornar\u00e0 a ser igual\u201d El primer dels caf\u00e8s, en aquest […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-10132","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/10132","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10132"}],"version-history":[{"count":40,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/10132\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31058,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/10132\/revisions\/31058"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10132"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}