{"id":10324,"date":"2021-09-17T11:23:07","date_gmt":"2021-09-17T09:23:07","guid":{"rendered":"https:\/\/gestaltcatalunya.com\/girona\/?page_id=10324"},"modified":"2026-04-08T17:37:29","modified_gmt":"2026-04-08T15:37:29","slug":"mecanismes-devitacio-i-ajustos-creatius","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/mecanismes-devitacio-i-ajustos-creatius\/","title":{"rendered":"Mecanismes d’evitaci\u00f3 i ajustos creatius"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\n\t\n\t\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\n\t \t
article sobre mecanismes i ajustos<\/span><\/h5>\n\t \n\n\t \t \t

Mecanismes d'evitaci\u00f3 i ajustos creatius<\/h1>\n\t \t <\/div>\n\t \t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\n\t \t
article sobre mecanismes<\/span><\/h6>\n\t \n\n\t \t \t

Mecanismes d'evitaci\u00f3 i ajustos creatius<\/h2>\n\t \t <\/div>\n\t \t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per Helena Bellod, Psic\u00f2loga Sanit\u00e0ria i Terapeuta Gestalt. Membre titular, supervisor i didacta de la AETG. Directora de Gestalt Kairos – Psicoter\u00e0pia i Formaci\u00f3 Girona<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

INTROJECTES<\/strong><\/p>

Quan \u00e9rem petits accept\u00e0vem qualsevol cosa que vingu\u00e9s de fora, a no ser que la perceb\u00e9ssim directament com a nociva. Ens donaven menjar i l\u2019accept\u00e0vem o l\u2019escop\u00edem.<\/p>

Abans d\u2019 aprendre a mastegar, el nen, s\u2019empassa el que li donen els pares i aix\u00f2 passa tan amb el menjar com amb les impressions en general. Ho absorbeix tot com una esponja. D\u2019aqu\u00ed \u00e9s d\u2019on surt el que la Gestalt anomena INTROJECCI\u00d3.<\/p>

En aquest proc\u00e9s la persona incorpora a la seva estructura mental i emocional els elements de l\u2019ambient familiar, social i cultural en el qu\u00e8 va viure. Tots aquests elements que ens empassem sense mastegar poden ser idees, formes de conducta, maneres de relacionar-se, el tipus d\u2019humor, la manera de caminar o de parlar, entre moltes altres.<\/p>

La majoria dels introjectes actuen de manera inconscient i poden obstaculitzar el desenvolupament lliure de l\u2019individu. Els \u201cmals\u201d introjectes acostumen a tenir una creen\u00e7a que ens obstaculitza l\u2019autorealitzaci\u00f3 sense que ens n\u2019adonem. Per exemple: els homes mai ploren (ens prohibeix expressar sentiments) o no es pot confiar amb la gent que no \u00e9s de la fam\u00edlia (ens crea una dificultat per establir relacions) o la fam\u00edlia Garc\u00eda som superiors a la resta (ens cristal\u00b7litza un autoconcepte que ens exclou de la resta).<\/p>

D\u2019aquesta manera podem arribar a sentir un conflicte intern on es barregen els \u201chauries de\u201d amb el que son les pr\u00f2pies necessitats personals; els judicis i prejudicis familiars amb el que jo realment sento i vull. Una conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que disminueix l\u2019autoconfian\u00e7a i els problemes dels pares es traslladen als fills. Entenem el \u201cb\u00e9\u201d i el \u201cmal\u201d tal i com se\u2019ns ha ensenyat, tal i com ens l\u2019hem empassat sense digerir.<\/p>

Com m\u00e9s temps estiguin a l\u2019inconscient, les coses que ens empassem, m\u00e9s dif\u00edcil ens resulta canviar-les. Tal i com sabem, acostumem a distorsionar la realitat per tal d\u2019assimilar el model de m\u00f3n que ja ens hem creat.<\/p>

Poder revisar i q\u00fcestionar els introjectes ens pot ajudar a con\u00e8ixe\u2019ns m\u00e9s i millor, i a poder escollir amb llibertat qu\u00e8 \u00e9s el que volem i el que no fent les paus amb el sistema familiar i amb nosaltres mateixos.<\/p>

MECANISMES: PROJECCI\u00d3<\/strong><\/p>

La PROJECCI\u00d3 dins la ter\u00e0pia Gestalt \u00e9s el que anomenem un mecanisme d\u2019evitaci\u00f3 del contacte. Aquests, ens ajuden a no contactar amb alguna cosa que d\u2019entrada ens pot semblar dolorosa, per\u00f2 que si sempre anem evitant, pot arribar a tenir unes conseq\u00fc\u00e8ncies molt m\u00e9s doloroses i a causar-nos estats de patiment constant.<\/p>

Aix\u00ed quan projectem atribu\u00efm les nostres caracter\u00edstiques als altres o a l\u2019entorn. \u00c9s a dir, tot all\u00f2 que no puc recon\u00e8ixer de mi, ja sigui per idealitzaci\u00f3 o per rebuig, li poso a l\u2019altre i\/o ho adjudico a l\u2019ambient.<\/p>

El tipus de projecci\u00f3 que realitzi dependr\u00e0 de la meva autopercepci\u00f3, de la meva estructura ps\u00edquica i de l\u2019introjecte que tingui sobre mi mateix.<\/p>

D\u2019alguna manera, si l\u2019introjectador s\u2019empassava totes les creences sense digerir-les, el projectador les escup.<\/p>

Projectem sentiments, pensaments i desitjos que no acabem d\u2019acceptar-nos com a propis perqu\u00e8 ens generen angoixa o malestar. D\u2019aquesta manera aconseguim una defensa ps\u00edquica que fa que aquests continguts \u201camena\u00e7ants\u201d els col\u00b7loquem a l\u2019exterior.<\/p>

Una projecci\u00f3 positiva seria atribuir als altres una idealitzaci\u00f3 del que jo voldria, qualitats dignes d\u2019admirar i d\u2019estimar, admiro totes aquelles potencialitats que crec que no tinc. Aquest \u00e9s un proc\u00e9s habitual i casi necessari en la fase de l\u2019enamorament.<\/p>

La projecci\u00f3 negativa opera en situacions que ens suposen un conflicte emocional o una amena\u00e7a d\u2019origen intern o extern. Aix\u00ed, atribu\u00efm a persones i\/o a objectes els nostres propis impulsos, sentiments o pensaments que ens resulten inacceptables per a nosaltres mateixos.<\/p>

D\u2019aquesta manera, quan critico a alg\u00fa estic projectant aquella part de mi que no vull veure o recon\u00e8ixer com a pr\u00f2pia, que \u00e9s rebutjada; i quan admiro a alg\u00fa, admiro totes aquelles potencialitats que crec que no tinc. Pot ser que projectem aquelles parts que tenim conscients de nosaltres mateixos o b\u00e9 aquella polaritat que no ens volem recon\u00e8ixer, que tenim amagada a la part fosca.<\/p>

Si tinc tend\u00e8ncia a ser autoexigent, la meva part cr\u00edtica rebutja a la que necessita descansar. Conseq\u00fcentment quan vegi a una persona que descansa, f\u00e0cilment la critiqui ens els meus interiors, ja que aquella persona t\u00e9 el que jo voldria tenir i no em reconec; equilibri entre el fer i el descansar.<\/p>

Amb aix\u00f2 no es tracta de que tot m\u2019hagi d\u2019agradar i absolutament tot tingui a veure amb mi. Un s\u00edmptoma clar de que estem projectant, \u00e9s quan ens quedem enganxats en aquella cr\u00edtica i l\u2019anem repetint, o se\u2019ns va repetint amb diferents persones.<\/p>

Una altra manera d\u2019identificar una projecci\u00f3 \u00e9s quan diem, no hauria de fer aix\u00f2, no hauria d\u2019actuar aix\u00ed, llavors el projector no reconeix la pr\u00f2pia culpa i l\u2019atribueix a l\u2019altre.<\/p>

Tot \u00e9s projecci\u00f3 i res \u00e9s projecci\u00f3. Alguna cosa em mou l\u2019ambient per a qu\u00e8 jo vegi una cosa i no l\u2019altra, i d\u2019alguna manera, jo no puc veure a fora res del que no tingui a dins. Si jo no s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s el color vermell, quan el vegi no el podr\u00e9 recon\u00e8ixer com a tal si, pr\u00e8viament, no he tingut una experi\u00e8ncia amb el mateix.<\/p>

La part positiva de les projeccions, \u00e9s que si en som conscients i els hi dono la volta, em puc arribar a con\u00e8ixer molt millor i a saber identificar totes aquelles parts que la meva psique oculta a la meva part no reconeguda. A m\u00e9s a m\u00e9s, quan jo puc recon\u00e8ixer les meves projeccions i no els hi atribueixo a l\u2019altre, el deixo m\u00e9s lliure i obtinc una imatge m\u00e9s real de l\u2019altre i l\u2019entorn.<\/p>

MECANISMES: RETROFLEXI\u00d3<\/strong><\/p>

Dins la ter\u00e0pia gest\u00e0ltica entenem la retroflexi\u00f3 com un mecanisme de evitaci\u00f3 del contacte, aix\u00f2 vol dir que aquesta ens dificulta la satisfacci\u00f3 de les pr\u00f2pies necessitats.<\/p>

Aquesta apareix quan evitem enfrontar-nos a l’ambient, expressaria una ren\u00fancia o incapacitat per actuar. Se suposa que ens fem a nosaltres mateixos all\u00f2 que realment voldr\u00edem fer-li a l’altre, o b\u00e9, fer-nos a nosaltres mateixos all\u00f2 que voldr\u00edem que ens fessin els altres. Acostuma a anar relacionada amb l’agressivitat o viol\u00e8ncia. Per exemple, si alg\u00fa em diu alguna cosa desagradable i m\u2019enfada, per por no li contesto i no li poso un l\u00edmit, d\u2019aquesta manera l\u2019energia de l\u2019enfado que hauria d\u2019anar cap a fora, me l\u2019empasso i me la quedo a dins; de tal manera que acabo amb tensi\u00f3, mal de panxa o pensaments negatius cap a mi mateix.<\/p>

El retroflector acaba dividint la seva pr\u00f2pia personalitat. Marca un l\u00edmit molt clar entre ell i l’ambient per\u00f2 aquest l\u00edmit el tra\u00e7a pel mig de s\u00ed mateix i fa que s’acabi veient a ell i a s\u00ed mateix com a dos coses diferents. Qu\u00e8 volem dir amb aix\u00f2: que deixa de dirigir les energies cap a fora i les dirigeix cap a s\u00ed mateix, substituint-se d’aquesta manera, a s\u00ed mateix per l’ambient. Passa a ser el seu pitjor enemic, s’acaba convertint en la part activa que fa l’acci\u00f3 i en el receptor. D’aquesta manera, quan el retroflector parla d\u2019ell mateix no sent que parli de s\u00ed mateix, pot dir frases com: “m’ho dec a mi mateix” o “tinc vergonya de mi”, on sembla que parli de dues persones diferents. Aix\u00f2 \u00e9s degut a la falta de coordinaci\u00f3 entre el pensament i l’acci\u00f3.<\/p>

La paraula retroflexi\u00f3 literalment significa: anar enrere intensament en contra, \u00e9s a dir, suposa una inhibici\u00f3 d’una acci\u00f3 que hauria d’anar endavant (cap a l’ambient\/cap a l’altre) l\u2019acabo dirigint cap a mi mateix.<\/p>

Els s\u00edmptomes i actituds del retroflector poden variar en funci\u00f3 de la persona per\u00f2 acostumen a infravalorar-se i a manifestar molta autocr\u00edtica, vergonya, culpa i diferents somatitzacions (contraure la mand\u00edbula, tensar algun m\u00fascul del cos, mossegar-se les ungles…). Acostumen a apar\u00e8ixer quan la persona es preocupa excessivament o se sent nerviosa i\/o estressada, i tamb\u00e9 en situacions en qu\u00e8 la frustraci\u00f3 provoca tensi\u00f3 i creuen que no es pot utilitzar l’energia de manera positiva. Quan la retroflexi\u00f3 es va cronificant, podem experimentar somatitzacions de manera m\u00e9s regular o m\u00e9s intenses com mal de panxa, d’esquena, cefalees, ulceres…<\/p>

La retroflexi\u00f3 pot ser \u00fatil en certes situacions per aconseguir una seguretat personal, on expressar la r\u00e0bia o l’enuig pot ser perjudicial per la persona. Aqu\u00ed una retroflexi\u00f3 sana seria l’autocontrol, regulem la nostra conducta en funci\u00f3 de les exig\u00e8ncies de l’entorn, amb una finalitat saludable. Seria fer-se coses a s\u00ed mateix per desenvolupar la pr\u00f2pia for\u00e7a interior i l’esfor\u00e7 de continuar veient-se a un mateix, estar atent als propis impulsos i resistir als que son autodestructius.<\/p>

En aquest cas si la portem a l’extrem pot apar\u00e8ixer el que anomenem Narcisisme, em veig a mi com m\u2019agradaria que veiessin els altres.<\/p>

Des de la ter\u00e0pia es treballaria amb les falses identificacions que es fa l’individu. \u00c9s a dir, recon\u00e8ixer aquelles identificacions que promouen la satisfacci\u00f3 i la realitzaci\u00f3 dels objectius propis i de l’ambient. Per altra banda, treballar aquelles identificacions que suposen una conducta destructiva cap a s\u00ed mateix i cap a l’ambient i que alimenten la frustraci\u00f3. Hem d’entendre que amb aquest mecanisme el que potenciem \u00e9s l’autodestrucci\u00f3 i no nom\u00e9s ens fem mal a nosaltres mateixos si no tamb\u00e9 als que s’interessen per nosaltres.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Helena Bellod, Psic\u00f2loga Sanit\u00e0ria i Terapeuta Gestalt. Membre titular, supervisor i didacta de la AETG.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Directora de Gestalt Kairos – Psicoter\u00e0pia i Formaci\u00f3 Girona<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tInstagram<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tFacebook<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tYoutube<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tLinkedin<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

article sobre mecanismes i ajustos Mecanismes d’evitaci\u00f3 i ajustos creatius article sobre mecanismes Mecanismes d’evitaci\u00f3 i ajustos creatius Per Helena Bellod, Psic\u00f2loga Sanit\u00e0ria i Terapeuta Gestalt. Membre titular, supervisor i didacta de la AETG. Directora de Gestalt Kairos – Psicoter\u00e0pia i Formaci\u00f3 Girona INTROJECTES Quan \u00e9rem petits accept\u00e0vem qualsevol cosa que vingu\u00e9s de fora, a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-10324","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/10324","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10324"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/10324\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31208,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/10324\/revisions\/31208"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10324"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}