{"id":11129,"date":"2021-12-22T16:06:41","date_gmt":"2021-12-22T14:06:41","guid":{"rendered":"https:\/\/gestaltcatalunya.com\/girona\/?page_id=11129"},"modified":"2026-04-08T16:36:55","modified_gmt":"2026-04-08T14:36:55","slug":"gestalt-i-nadal","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/gestalt-i-nadal\/","title":{"rendered":"Gestalt i Nadal"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
<\/div>\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\n\t\n\t\n<\/svg>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\n\t \n\n\t \t \t

Nadal i Gestalt<\/h1>\n\t \t <\/div>\n\t \t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Entrevista a Helena Bellod\u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\n\t \t
entrevista sobre el Nadal i la Gestalt<\/span><\/h6>\n\t \n\n\t \t \t

Nadal i Gestalt: \"El contrast entre la fantasia i la realitat\"<\/h2>\n\t \t <\/div>\n\t \t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Qu\u00e8 implica des d\u2019una mirada relacional el Nadal?<\/em><\/strong><\/p>\n

Ens trobem en una societat individualista i capitalista on actualment les reunions familiars s\u00f3n menys freq\u00fcents, ja sigui perqu\u00e8 part de la fam\u00edlia es troba fora treballant o ha emigrat o perqu\u00e8 no hi ha aquest tipus de relaci\u00f3. La fam\u00edlia extensa es retroba per casaments, enterraments i per Nadal. Quan ens retrobem en casaments tot \u00e9s alegria; als enterraments tot \u00e9s una desgr\u00e0cia i Nadal queda en un limbo<\/em> on representa que hem de ser feli\u00e7os per retrobar-nos i per sentir-nos en fam\u00edlia i alhora \u00e9s on es fa m\u00e9s present la manca d\u2019alg\u00fa a la taula o la manca de la relaci\u00f3 que voldria tenir amb qui estimo o la manca relacional que hi ha hagut al llarg de l\u2019any amb familiars que nom\u00e9s ens retrobem un cop l\u2019any. \u00c9s on veiem el contrast entre la fantasia i la realitat. Implica un xoc entre all\u00f2 que s\u00f3n els introjectes i les creences de com hauria de ser la fam\u00edlia i com s\u2019hauria de relacionar a com \u00e9s la nostra fam\u00edlia i com ens relacionem.<\/p>\n

Com ho podr\u00edem acollir d\u2019una forma m\u00e9s sana?<\/em><\/strong><\/p>\n

La millor manera d\u2019acollir-ho seria acceptar que una cosa \u00e9s la fam\u00edlia que tinc i una altra la fam\u00edlia que m\u2019agradaria tenir o l\u2019ideal de fam\u00edlia de com hauria de ser. Un dels processos m\u00e9s dolorosos no \u00e9s tant acceptar al pare, a la mare o a la fam\u00edlia que tenim sin\u00f3 renunciar a la idea de fam\u00edlia,  pare o mare que tenim. Nosaltres decidim al dia a dia amb qui ens relacionem i, a vegades, la fam\u00edlia ens ve molt imposada. Seria poder revisar com em relaciono jo amb els altres, quins tipus de relacions estableixo i acceptar que si en alg\u00fan momento o en alg\u00fan punto nos encontramos ser\u00e1 maravilloso; si no, no puede remediarse;<\/em> com deia Fritz Perls, un dels fundadors de la Ter\u00e0pia Gestalt.  <\/p>\n

I qu\u00e8 passa amb les abs\u00e8ncies\/persones que ja no hi s\u00f3n?  <\/em><\/strong><\/p>\n

Hi ha fam\u00edlies que tendeixen a no parlar de la persona que ha mort, a crear-ne un tab\u00fa: \u201csi no en parlem no far\u00e0 tant de mal\u201d i la p\u00e8rdua hi continua sent. El que acaba passant \u00e9s que estem rodejats de gent sentint-nos sols perqu\u00e8 no podem compartir realment el que necessitem. Aquesta situaci\u00f3 provoca que encara ens anem sentint m\u00e9s sols o amb m\u00e9s melancolia i tristesa per no poder compartir amb qui se suposa que s\u00f3n els meus \u00e9ssers estimats aquesta falta o aquesta abs\u00e8ncia d\u2019alg\u00fa que ja no \u00e9s a taula.<\/p>\n

Sense oblidar que s\u2019ha de ser molt pol\u00edticament correcte a la taula. <\/em><\/strong><\/p>\n

Existeixen algunes q\u00fcestions que no es poden tocar, que no venen de gust i encara contactem m\u00e9s amb la dificultat per establir contacte amb l\u2019altre aix\u00ed com amb la sensaci\u00f3 de soledat. Intentem relacionar-nos des d\u2019un punt que no \u00e9s honest perqu\u00e8 tots els assumptes i idees pendents no permesos que tenim per compartir sentim que no \u00e9s un espai on puguin donar-se. Aqu\u00ed trobar\u00edem la t\u00edpica frase de \u201ca la taula de pol\u00edtica no se\u2019n parla\u201d o quan s\u2019evita costi el que costi parlar de la persona que ha mort; creant-se una dist\u00e0ncia que es fa molt m\u00e9s present en els dinars de Nadal. Contactem m\u00e9s amb la melancolia d’all\u00f2 que podria haver sigut o el que m\u2019agradaria que fos i no amb all\u00f2 que realment hi ha. Per mi Nadal \u00e9s tamb\u00e9 contacte amb la soledat ja sigui perqu\u00e8 no tens fam\u00edlia amb qui celebrar Nadal ja sigui perqu\u00e8 est\u00e0s amb fam\u00edlia i realment no pots compartir el que sents.<\/p>\n

\u00c9s un tema recurrent que treballeu a ter\u00e0pia?<\/em><\/strong><\/p>\n

Al gener \u00e9s un mes on puja la demanda terap\u00e8utica i les trobades familiars solen ser un tema de ter\u00e0pia: qu\u00e8 ha passat a Nadal amb la fam\u00edlia? Qu\u00e8 hi ha que est\u00e0 actuant de rerefons i que no s\u2019est\u00e0 posant sobre la taula? \u00c9s un mes on molta gent es troba amb el contacte amb la realitat i aix\u00f2 contrasta amb el dia a dia on no tinc tant de contacte amb la fam\u00edlia i no me n\u2019assabento tant de com ens relacionem: tot que queda en segon pla. En el nucli familiar i en les relacions on tenim m\u00e9s vincle \u00e9s on es dispara la nostra ferida o la nostra part mes neur\u00f2tica o m\u00e9s caracterial. En moltes ocasions \u00e9s on es va formar i \u00e9s on tenim m\u00e9s vincle i seguretat; per tant, \u00e9s on acaba sortint m\u00e9s. Hi ha moltes fam\u00edlies que quan hi ha infants es refugien darrere la il\u00b7lusi\u00f3 dels nens\/es. Aix\u00f2 esdev\u00e9 un acte bonic i d\u2019entrega que pot ser molt gener\u00f3s i alhora pot ser un escut per evitar sentir i veure all\u00f2 que est\u00e0 passant entre els adults.<\/p>\n

Com viure-ho per cuidar-nos?<\/span><\/strong><\/p>\n

Podria comen\u00e7ar per plantejar-me quina difer\u00e8ncia hi ha entre la meva fam\u00edlia real i la meva fam\u00edlia ideal en l’\u00e0mbit de relaci\u00f3. Com crec que hauria de ser un germ\u00e0 o un pare o una tieta i com s\u00f3n realment. No amb \u00e0nims de criticar-los, jutjar-los o culpar-los sin\u00f3 amb l\u2019objectiu de fer-me responsable que la idealitzaci\u00f3 \u00e9s meva i l’expectativa \u00e9s meva i que ells tenen dret a ser com s\u00f3n. La meva feina \u00e9s poder acceptar el que hi ha i aix\u00f2 \u00e9s a trav\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s de con\u00e8ixer-me m\u00e9s a mi mateixa perqu\u00e8 com m\u00e9s em conec a mi mateixa i m\u00e9s m\u2019accepto a mi mateixa m\u00e9s puc acceptar als altres. Com m\u00e9s critico, jutjo i culpo als altres vol dir que menys em conec a mi mateixa i menys c\u00e0rrec em puc fer de com funciono jo. D\u2019alguna manera en les relacions sempre parlem d\u2019un 50%-50% de responsabilitat de cadasc\u00fa. Si la relaci\u00f3 amb qui sigui \u00e9s com \u00e9s i a mi no m\u2019agrada jo m\u2019he de poder fer c\u00e0rrec d\u2019aquest 50% que \u00e9s meu i aix\u00f2 a vegades costa i queda molt soterrat. <\/p>\n

\u00c9s Nadal una oportunitat per prendre consci\u00e8ncia?<\/em><\/strong><\/p>\n

No nom\u00e9s el Nadal. El fet que a l\u2019hivern les persones tendeixin a anar m\u00e9s cap endins fa que molta gent es plantegi les coses. Quan vaig cap a dins \u00e9s un moment m\u00e9s de soledat, de recolliment. D\u2019estar amb mi, de sentir-me, de plantejar-me, de q\u00fcestionar-me i just ens trobem amb l\u2019esl\u00f2gan de Feliz Navidad.<\/em> Aquest missatge contrasta amb el que moltes vegades hi ha als nuclis familiars i amb el moment vital que estem vivint i fa que m\u00e9s gent demani ter\u00e0pia; sobretot al gener.<\/p>\n

Qu\u00e8 de la ter\u00e0pia Gestalt ens pot ajudar?<\/span><\/strong><\/p>\n

L\u2019aqu\u00ed i l\u2019ara. Posar atenci\u00f3 a com m’estic sentint i treballar l’autoresponsabilitat. I, en la mesura que puguem,  posar a la superf\u00edcie el que intentem deixar de banda, tant socialment com familiar, ja que en aquests dinars \u00e9s quan es fa m\u00e9s latent i quan ens fa m\u00e9s mal.<\/span><\/p>\n

\u201cAny nou, vida nova diuen\u201d. Ja per acabar, com es planteja des d\u2019un punt de vista terap\u00e8utic els prop\u00f2sits d\u2019any nou? <\/span><\/strong><\/p>\n

\u00c9s un error intentar canviar els h\u00e0bits quan s’acaba l\u2019any. M\u00e9s que res perqu\u00e8 un h\u00e0bit no el traur\u00e0s de cop; com a molt el substituir\u00e0s. Si el que vull \u00e9s treure un h\u00e0bit el que he de fer \u00e9s treure petits \u201cpassos\u201d d\u2019aquest h\u00e0bit. Si el prop\u00f2sit seria no menjar fregits, per\u00f2 les croquetes m\u2019agraden molt deixo de menjar-ne i nom\u00e9s menjo croquetes. Quan ja no enyoro la resta de fregits aleshores \u00e9s quan retiro les croquetes. Hauria de ser esglaonat, ja que les persones no podem canviar d\u2019un dia per l\u2019altre.<\/p>\n

<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Entrevista de Magda Castillo a Helena Bellod, Psic\u00f2loga Sanitaria i Terapeuta Gestalt, Membre titular, supervisor i didacta de la AETG, directora de Gestalt Kairos i de Psicoter\u00e0pia i Formaci\u00f3 Girona.<\/p>

Per m\u00e9s caf\u00e8s amb la Magda:<\/p>

https:\/\/www.magdacastillo.com\/fem-un-cafe<\/a><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tInstagram<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tFacebook<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tYoutube<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\tLinkedin<\/span>\n\t\t\t\t\t\t<\/i>\t\t\t\t\t<\/a>\n\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nadal i Gestalt Entrevista a Helena Bellod\u00a0 entrevista sobre el Nadal i la Gestalt Nadal i Gestalt: “El contrast entre la fantasia i la realitat” Qu\u00e8 implica des d\u2019una mirada relacional el Nadal? Ens trobem en una societat individualista i capitalista on actualment les reunions familiars s\u00f3n menys freq\u00fcents, ja sigui perqu\u00e8 part de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-11129","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11129","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11129"}],"version-history":[{"count":85,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11129\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31179,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/11129\/revisions\/31179"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11129"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}