{"id":11005,"date":"2021-11-08T15:04:08","date_gmt":"2021-11-08T13:04:08","guid":{"rendered":"https:\/\/gestaltcatalunya.com\/girona\/?p=11005"},"modified":"2021-12-01T14:29:07","modified_gmt":"2021-12-01T12:29:07","slug":"a-les-fosques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/a-les-fosques\/","title":{"rendered":"A les fosques"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Anna Vila i Miquel Sala amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Marcel Bartumeus\u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\n\t \t
Conte <\/span><\/h6>\n\t \n\n\t \t \t

A les fosques<\/h2>\n\t \t <\/div>\n\t \t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\u00a0<\/div>

Com cada dimecres, en Pep va a buscar la Tina a l\u2019escola per anar al parc a berenar. Despr\u00e9s de l\u2019entrevista amb la mestra d\u2019aquell mat\u00ed, hi va amb una actitud diferent. La nena est\u00e0 absent a classe, no es relaciona amb els companys i sovint es mostra neguitosa i enfadada\u2026 \u201cno \u00e9s nom\u00e9s a casa\u201d, pensa resignat i amb tristesa.<\/p>

\u2013 Explica\u2019m el m\u00e9s guai<\/em> que ha passat avui a l\u2019escola \u2013li demana nom\u00e9s veure-la, mirant de dissimular l\u2019ensopiment.<\/p>

Per\u00f2 la Tina no t\u00e9 res divertit a explicar, m\u00e9s aviat el contrari. En V\u00edctor fa dies que la burxa dient-li que no \u00e9s normal no tenir mare i en lloc d\u2019aix\u00f2 tenir dos pares. A ella li bull la sang en sentir-lo perqu\u00e8 malgrat que li pesi sap que t\u00e9 ra\u00f3. El que li passa a ella no \u00e9s normal.<\/p>

\u2013 Perqu\u00e8 jo no tinc mare com la resta de nens i nenes de la classe? \u2013li pregunta al seu pare amb els ulls plorosos.<\/p>

En Pep no sap qu\u00e8 contestar. Incapa\u00e7 d\u2019apaivagar la set de respostes de la seva filla se la treu de sobre distraient-la amb el berenar \u2013les seves galetes preferides\u2013 i la proposta de gronxar-la \u201cfins a tocar el cel!\u201d.<\/p><\/div>

Poc despr\u00e9s, quan la Tina \u00e9s al sorral bastint els camins tortuosos de la seva ciutat imagin\u00e0ria, en Pep truca el seu company.<\/p>

\u2013 La Tina vol saber on \u00e9s sa mare \u2013li retreu, exigent<\/p>

\u2013 Ni parlar-ne \u2013respon en Ricky, taxatiu\u2013. Ja vam decidir que ens esperar\u00edem que fos major d\u2019edat.<\/p>

\u2013 Per\u00f2 com vols que aguantem fins als divuit si ja t\u00e9 dubtes.<\/p>

\u2013 Ara \u00e9s massa petita per entendre-ho. L\u2019hem de protegir\u2026<\/p>

\u2013 Protegir-la de qu\u00e8? \u2013el talla en Pep alterat\u2013. Se sent la rara de la classe i els nens se\u2019n riuen a tota hora. La mestra\u2026<\/p>

\u2013 La mestra, la mestra\u2026 deixa-la estar, la mestra. Tan sols \u00e9s una filla de pap\u00e0 acabada de sortir de la facultat. Els nens sempre s\u2019han rigut els uns dels altres, ja ho anir\u00e0 aprenent amb el temps.<\/p>

\u2013 Sempre tan vanit\u00f3s, tu \u2013li respon amb impot\u00e8ncia\u2013. La Tina se sent diferent i molt desgraciada. Li est\u00e0 fent m\u00e9s mal el nostre silenci que la veritat.<\/p>

\u2013 Ja n\u2019hi ha prou, Pep! Far\u00e9 el que cregui, que per aix\u00f2 soc el seu pare.<\/p>

En Ricky penja sense esperar resposta mentre en Pep s\u2019asseu exhaust al banc que t\u00e9 a tocar. Sent una fiblada intensa que li travessa el cor. Al\u00e7a la mirada buscant la Tina que joguineja amb les pedres, fent muntanyes de sorra tan fr\u00e0gils com la seva innoc\u00e8ncia. No pot evitar vessar una t\u00edmida ll\u00e0grima galtes avall mentre sospira: \u201cla meva petita\u201d.<\/p>

Al vespre, quan s\u00f3n a taula per sopar, la tensi\u00f3 \u00e9s evident. En Ricky, amb poca tra\u00e7a, intenta treure algun tema de conversa per\u00f2 la Tina no el segueix i en Pep ni ho intenta. La nena continua amb les seves cab\u00f2ries i farta de buscar respostes dins el seu cap \u2013i no trobar-les\u2013, pregunta:<\/p>

\u2013 Jo tinc mare? Perqu\u00e8 en V\u00edctor diu que no pot ser que no en tingui.<\/p>

Els pares es miren sorpresos i neguitosos. No s\u2019esperaven una pregunta tan directa. El silenci dilata els segons posant en evid\u00e8ncia la seva ineptitud. En Pep se sent tan inc\u00f2mode que no pot evitar obrir la boca, segurament per no dir res, o per espatllar-ho encara m\u00e9s. Per\u00f2 en Ricky, al\u00e7ant lleugerament la m\u00e0 amb un gest senzill, per\u00f2 segur, l\u2019atura abans no pronunci\u00ef el primer mot.<\/p>

\u2013 Amor meu \u2013diu, dirigint-se a la filla\u2013, la teva mare es deia Carla. Era gaireb\u00e9 tan bonica com tu i t\u2019estimava molt\u00edssim. Pocs dies despr\u00e9s que nasquessis li van donar uns medicaments per fer-li baixar la febre. Durant el part, havia patit de valent i la recuperaci\u00f3 estava sent molt lenta i complicada. El metge que la va tractar no sabia que era al\u00b7l\u00e8rgica a aquell medicament i hores m\u00e9s tard moria sense que ning\u00fa hi pogu\u00e9s fer res.<\/p>

El soroll brusc de la cadira interromp el relat. En Pep s\u2019ha aixecat d\u2019una revolada i surt del menjador sense dir res. No vol escoltar ni una paraula m\u00e9s.<\/p>

\u2013 Des d\u2019aleshores \u2013continua en Ricky com si res\u2013, viu al cel i et cuida, i ens cuida, des d\u2019all\u00e0.<\/p>

\u2013 I viu all\u00e0 dalt? \u2013pregunta la Tina sorpresa.<\/p>

En Pep assenteix amb el cap. Despr\u00e9s d\u2019uns moments de dubte, la nena torna a preguntar.<\/p>

\u2013 I de vosaltres dos qui \u00e9s el meu pare? Perqu\u00e8 en V\u00edctor diu que nom\u00e9s tenim un pare.<\/p>

De la cuina estant, se sent un crit eixordador i la trencadissa del que sembla una vaixella. Abans que en Ricky i la Tina hi arribin i vegin l\u2019escampall de vidres a terra, en Pep ja \u00e9s fora, deixant el rastre de la seva r\u00e0bia ben visible i un cop sec de porta que hauria pogut ensorrar la paret de l\u2019entrada.\u00a0<\/p>

Despr\u00e9s de recollir tot aquell desori, en Ricky posa la Tina a dormir. Li explica un conte m\u00e9s curt de l\u2019habitual i no s\u2019espera que s\u2019adormi abans de sortir de l\u2019habitaci\u00f3. Li costa molt agafar el son, per\u00f2 finalment s\u2019adorm pensant en sa mare, que tot i llunyana, ara ja sap on \u00e9s. Aquella nit, somia que \u00e9s al cel buscant-la. Pregunta a tot de gent amb qui es creua, per\u00f2 ning\u00fa la coneix ni l\u2019ha vista. Quan ja creu que no la trobar\u00e0, un senyor alt, de barba blanca i cabells llargs que vesteix una t\u00fanica brillant se li atansa i com si la conegu\u00e9s de tota la vida li pregunta:<\/p>

\u2013 A qui busques, Tina?<\/p>

\u2013 A la mare \u2013respon ella molt tranquil\u00b7la.<\/p>

\u2013 La teva mare no \u00e9s aqu\u00ed, bonica \u2013li explica amb veu afable\u2013. Encara no ha arribat.<\/p>

\u2013 Per\u00f2 el papa m\u2019ha dit que va venir fa molts anys, quan jo vaig n\u00e9ixer.<\/p>

\u2013 Encara que et costi de creure, la teva mare viu molt a prop teu.<\/p>

De cop i volta, una r\u00e0fega de vent gla\u00e7at xucla la Tina fins al parc del costat de l\u2019escola. A difer\u00e8ncia dels dimecres, no hi ha en Pep ni cap nena amb qui pugui jugar. Sense saber per qu\u00e8, surt del parc i s\u2019endinsa pels carrers estrets del seu barri. Els edificis, alts i envellits, li fan ombra al seu pas. T\u00e9 la sensaci\u00f3 de caminar per un t\u00fanel a les parets del qual hi ha desenes d\u2019ulls que l\u2019observen amagats rere finestres de fum. Per\u00f2 malgrat el paisatge de tenebra, la Tina segueix avan\u00e7ant conven\u00e7uda que alguna cosa important l\u2019espera m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>

Aviat troba una porta que li crida l\u2019atenci\u00f3. No \u00e9s especialment bonica ni destaca per sobre la resta, per\u00f2 del pom hi penja el sonall que tenia quan era un nad\u00f3. L\u2019acaricia amb tendresa mentre la porta s\u2019obre amb suavitat. L\u2019entrada a l\u2019edifici t\u00e9 un punt decadent, fosca i amb unes escales estretes de caragol que la menen al primer pis. Un cop a dalt, entra a una habitaci\u00f3 sense mobles, amb les parets plenes d\u2019humitat i mal il\u00b7luminada per una bombeta que penja despullada del sostre. Al bell mig de la sala, asseguda en un balanc\u00ed, una dona preciosa la mira. \u00c9s jove, de pell fosca i turgent i duu un vestit blanc que li ressalta la bellesa.<\/p>

\u2013 T\u2019estava esperant, Tina \u2013li diu amb molt d\u2019amor\u2013. Soc la Carla, la teva mare i com pots veure, soc ben viva.<\/p>

La Tina parpelleja diverses vegades. Ara que la t\u00e9 davant, s\u2019adona que l\u2019ha trobada tant a faltar.<\/p>

Tot i que no visc molt lluny de casa teva \u2013continua la mare\u2013, nom\u00e9s ens podrem veure en els teus somnis. En Ricky, el teu pare biol\u00f2gic, aix\u00ed ho va voler.<\/p>

En anomenar el pare, el rostre i tot el cos de la Carla es desdibuixen fins a desapar\u00e8ixer com un miratge al bell mig del desert. La Tina s\u2019hi abraona per evitar-ho. Per abra\u00e7ar-la i sentir el contacte d\u2019una pell que sempre se li ha negat. Per sentir la veritat que tamb\u00e9 sempre se li ha ocultat.<\/p>

Sobresaltada per la p\u00e8rdua, es desperta del somni. S\u2019aixeca d\u2019una revolada i corre cap al dormitori dels seus pares. Obre la porta de cop, sense trucar, i a les fosques pregunta cridant: ON \u00c9S LA MEVA MARE?????<\/p>

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0_______________________________________________<\/p>

AN\u00c0LISI<\/b> DES D\u2019UNA MIRADA SIST\u00c8MICA<\/strong><\/p>

En aquest relat, us mostrem un cas en el qual es presenta un conflicte clar respecte la relaci\u00f3 d\u2019un fill amb els seus pares i la import\u00e0ncia de la veritat, a fi de poder donar un lloc a la mare biol\u00f2gica.<\/p>

Des d\u2019una perspectiva sist\u00e8mica, trobem solucions que sanen el sistema familiar, i aix\u00ed aconseguir un ambient harmoni\u00f3s i tranquil, on cada membre t\u00e9 el seu lloc.<\/p>

-Comen\u00e7arem per la necessitat de saber la veritat de la Tina.<\/p>

\u00c9s important que un fill\/a s\u00e0piga la veritat respecte els seus or\u00edgens, en aquest cas, com molt b\u00e9 diu en Pep, el fet de no saber la veritat a la Tina li fa mal, ho est\u00e0 passant malament a l\u2019escola i amb si mateixa. Saber la veritat dona seguretat, ordre i lloc, un sap on \u00e9s i com \u00e9s on est\u00e0 col\u00b7locat.<\/p>

-Mantenir un secret genera inseguretat, incertesa, i d\u2019alguna manera, fa que l\u2019infant s\u2019expliqui amb fantasia el que intueix i no pot verificar.<\/p>

\u2013 Cal donar espai a la mare biol\u00f2gica, ja que tot i no ser-hi en la vida de la Tina, estan vinculades de per vida. No \u00e9s necessari que tinguin contacte, s\u00ed que la Tina s\u00e0piga la veritat amb el que fa la seva mare i com va ser engendrada.<\/p>

-Gr\u00e0cies a l\u2019acci\u00f3 que va fer la mare de la Tina, en Pep i en Ricky han pogut gaudir del fet de ser pares. \u00c9s important que els dos puguin mirar aquesta acci\u00f3 amb afecte i respecte. Cal tenir en compte que un 50 % de la Tina li ve donat de la seva mare i un 50% li ve donat del seu pare Ricky, que en aquest cas \u00e9s el pare biol\u00f2gic. No acceptar la situaci\u00f3 significa no acceptar una meitat de la Tina.<\/p>

-I per \u00faltim que la Tina tingui clar qui \u00e9s el seu pare biol\u00f2gic, posar ordre, cadasc\u00fa en el lloc que li pertoca. La mare en el lloc de mare, el pare en el lloc de pare, i en Pep en el lloc de segon pare cuidador.<\/p>

A l\u2019Escola Gestalt Catalunya us oferim un curs d\u2019eines sist\u00e8miques, en el qual us proporcionarem recursos per poder resoldre casos com aquest que us hem presentat.<\/p><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Anna Vila i Miquel Sala amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Marcel Bartumeus\u00a0<\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Anna Vila i Miquel Sala amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Marcel Bartumeus\u00a0 Conte A les fosques \u00a0 Com cada dimecres, en Pep va a buscar la Tina a l\u2019escola per anar al parc a berenar. Despr\u00e9s de l\u2019entrevista amb la mestra d\u2019aquell mat\u00ed, hi va amb una actitud diferent. La nena est\u00e0 absent a classe, no […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":11000,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[],"class_list":["post-11005","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11005","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11005"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11005\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11123,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11005\/revisions\/11123"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11000"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11005"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11005"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gestaltkairos.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11005"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}