La ter\u00e0pia \u00e9s cosa de dos, aix\u00f2 \u00e9s clar. El client ha de ser actiu en el seu proc\u00e9s, nom\u00e9s ell coneix les seves respostes m\u00e9s s\u00e0vies i nom\u00e9s pot realment travessar el proc\u00e9s necessari. El terapeuta acompanya mentre ning\u00fa no l’acompanya a ell. B\u00e9 se sap que cal la supervisi\u00f3 de casos en aquesta professi\u00f3, per\u00f2 in-situ est\u00e0s completament sol. Em retiro de mi mateix, sense perdre la meva pres\u00e8ncia, a favor d’un altre. Sovint \u00e9s la vida del solitari acompanyant el seu desemparament, el tancament amb les seves nost\u00e0lgies, quina contradicci\u00f3! \u00c9s una caixa de resson\u00e0ncia que he de posar al servei del client, i si el que ressona em toca personalment, ho he de poder sostenir per poder estar per l’altre i esbrinar com ho viu.<\/p>\n
Que el terapeuta s\u00e0piga qu\u00e8 conv\u00e9 a la persona no serveix de res. B\u00e9, s\u00ed, pot ser una guia, per\u00f2 mai el cam\u00ed. El terapeuta s’ha de descobrir i descobrir el client amb la capacitat de sorprendre’s constantment, i encara que soni molt rom\u00e0ntic, no \u00e9s una tasca f\u00e0cil. B\u00e9 sabem que tots jutgem, tots creiem en moments saber qu\u00e8 \u00e9s el que pot anar millor a l’altre, tots creiem, molt sovint, tenir la ra\u00f3 i la ra\u00f3 no \u00e9s terap\u00e8utica i poques vegades \u00e9s amorosa.<\/p>\n
Veure’m en la meva totalitat, veure la pr\u00f2pia mediocritat, i com \u00e9s de vanit\u00f3s i ignorant que puc arribar a ser. Perqu\u00e8 pel viatge de l’altre tots som ignorants. Cadasc\u00fa porta el seu propi cal\u00e7at i n’amalgama els records, les accions, les emocions creant una experi\u00e8ncia singular i aquesta no \u00e9s mai igual a la d’un mateix. Viure una cosa semblant no \u00e9s viure el mateix i de vegades \u00e9s molt f\u00e0cil perdre’s en aquesta fal\u00b7l\u00e0cia, conseq\u00fcentment \u00e9s molt f\u00e0cil perdre el respecte pel proc\u00e9s de l’altre i la seva persona.<\/p>\n
Ser terapeuta no \u00e9s jugar a daus, no \u00e9s el mateix que regar plantes i no \u00e9s imposar un cam\u00ed perqu\u00e8 l’altre estigui millor; aix\u00f2 \u00e9s arrog\u00e0ncia. Ser terapeuta \u00e9s una manera de ser-hi, d’acompanyar. D’estar tan present com sigui possible amb tu mateix i alhora oblidar-te de tu. No pots ser mai el protagonista de la hist\u00f2ria, sempre ets un actor secundari en un segon pla, un fons que hi \u00e9s com a sustentaci\u00f3 per a l’altre. L’important \u00e9s l’altre i totes les experi\u00e8ncies que no va poder travessar ni assimilar.<\/p>\n
\u00c9s treballar des del subtil, all\u00f2 que no pot ser nomenat, all\u00f2 que necessita ser at\u00e8s i ning\u00fa pot sostenir. \u00c9s entrar al terreny del sagrat, s\u00ed el sagrat. En ter\u00e0pia es barregen el present, el passat i el futur de la persona. Poca broma, ser terapeuta \u00e9s seri\u00f3s i hi ha poc marge d’error. La delicadesa necess\u00e0ria nom\u00e9s es pot comprendre des de l’amor. I l’amor \u00e9s gran, molt gran, ho abasta tot en la relaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 cal veure’l petit: l’amor creix en els detalls, en el suau, en un assentir i en la capacitat de negar. L’amor \u00e9s a cada petit gest, en una mirada, en un sospir, en una car\u00edcia, en un impuls i es pot perdre en un h\u00e0bit tan senzill com mirar el rellotge.<\/p>\n
Alhora aquest \u00e9s un recorregut que no s’acaba mai, \u00e9s sempre tasca inacabada i inacabable. Som \u00e9ssers en proc\u00e9s, canviants, pr\u00e0cticament indefinibles. Aix\u00ed el client tamb\u00e9 ho \u00e9s. I \u00e9s vital deixar-lo ser, tal com \u00e9s avui: un \u00e9sser canviant. Comprendre que som un proc\u00e9s dins un proc\u00e9s m\u00e9s gran.
\nAleshores el terapeuta ha de tenir mem\u00f2ria per recordar les hist\u00f2ries i an\u00e8cdotes que explica la persona, alhora que ha de recordar el recorregut i el proc\u00e9s de la mateixa per enfortir l’enlla\u00e7; i d’una manera gaireb\u00e9 contradict\u00f2ria cal que sigui capa\u00e7 d’oblidar-ho, deixar-ho de banda per poder observar i recon\u00e8ixer el client a l’avui sense tintar-ho de coses que van ser i ja no s\u00f3n, per poder deixar-ho lliure i que se senti digne de ser com \u00e9s en aquest avui.<\/p>\n