Gestalt Kairos: el temps de l'ara i l'aquí

Per què Gestalt Kairos?

Kairós és un concepte que prové de la filosofia grega i que fa referència a una manera de concebre el temps. Partim de la idea que existeixen tres dimensions del temps: Cronos, Kairós i Eschatón.

Cronos és la dimensió del temps que més coneixem. Prové de la mitologia grega —Cronos era el pare de Zeus— i està associat al temps lineal, cronològic i seqüencial. És el temps que podem mesurar a través dels rellotges i dels calendaris, el que avança de manera contínua seguint un ordre definit dels esdeveniments. Marca el pas de les estacions, els processos vitals i els fets històrics.

Podríem dir que és un temps quantitatiu, acumulatiu i objectiu: el temps que no retorna, el que envelleix, el de la relació causa-efecte, el del cronòmetre.

Cronos està organitzat d’una manera eficient: és el temps dels objectius, de la planificació i dels plans d’acció. No obstant això, també podem arribar a convertir-nos en esclaus seus si caiem en la temptació de voler controlar-lo constantment.

De la mateixa manera que el déu Cronos devorava els seus fills per por de ser substituït, el Cronos també ens pot acabar devorant a nosaltres quan ens hi sotmetem exclusivament, guiats per idees com ara: “no perdis el temps”, “el temps no espera” o “has d’aprofitar cada minut”.

Kairós era representat en la mitologia com un déu menor que simbolitzava el moment propici, aquell instant en què les circumstàncies són perfectes perquè succeeixi alguna cosa significativa. Té els seus orígens en la pràctica grega del tir amb arc i representa el moment en què l’arquer troba l’obertura perfecta per disparar la fletxa i encertar.

És un temps “vertical”, el moment viscut amb plena consciència, significat i presència. És qualitatiu i no quantificable. Juga un paper decisiu en situacions imprevisibles o inusuals, ja que és l’experiència del moment oportú en què tot és possible: les condicions estan preparades per a un canvi, una decisió o una transformació. És el temps de l’aquí i l’ara, de la sincronització. És el moment en què la poma és madura per caure de l’arbre.

Eurípides el definia com “el millor guia per a qualsevol activitat humana”. Alejandro Corletti Estrada el descriu com “el temps dels moments transcendentals, de fets que marquen el camí personal i que ens fan prendre decisions importants”.

Ens permet buidar-nos d’idees preconcebudes que atorguem als fets i obrir-nos al moment fugaç en què l’oportunitat es presenta. Així doncs, per copsar el Kairós és important reduir l’ansietat d’atrapar el Cronos.

Eschatón és un temps que no succeeix en la vida quotidiana ni en l’experiència ordinària; es refereix al temps final, al moment en què tot conclou. És la culminació dels temps, el punt en què es pensa què succeeix al final de la història o d’una era. És, per tant, un temps eminentment simbòlic, amb una forta càrrega metafísica i espiritual, vinculat al propòsit últim de l’existència.

En definitiva, Cronos és el temps quotidià i mesurable; Kairós és l’instant significatiu i transformador dins d’aquest temps; i Eschatón simbolitza la finalitat o el sentit últim del temps i de l’existència.

Així doncs, des de Gestalt Kairós volem posar en valor la importància del temps terapèutic. Considerem que tenir present el Kairós en la nostra pràctica és fonamental, ja que ens ajuda a recordar que l’experiència de cada persona és única i subjectiva. Ens permet comprendre que els processos terapèutics no depenen únicament del nombre de sessions rebudes (Cronos), sinó de la capacitat d’acollir i integrar la història vital de la persona en el moment present.

Com a terapeutes, el Kairós ens remarca la importància d’estar atents i de prendre consciència, així com d’entendre la necessitat de la lentitud, la subtilesa i la suavitat en l’acompanyament terapèutic.

.

Ens ajuda a lliurar-nos a l’experiència present per viure-la en plenitud i escoltar, amb el cor, quin és el moment oportú de cada persona.

D’aquesta manera, podem sentir i percebre, amb plena presència, quina és la necessitat que emergeix per poder-la acompanyar amb consciència. Ens ajuda a llegir l’entorn i a anar més enllà, donant sentit a la sincronicitat de l’aquí i l’ara.